Categoria: Noticies

Desobediència i democràcia. Nou fal·làcies sobre la llei i l’ordre és un  llibre bàsic per a entendre per què la desobediència civil és una eina legítima i necessària en la defensa de la democràcia

Escrit l’any 1968 en plena onada de mobilitzacions al carrer, aquest llibre és un poderós al·legat amb què Howard Zinn, respon als arguments criminalitzadors de la desobediència civil. Amb la seva memorable capacitat didàctica, el professor i activista rebat d’una en una les fal·làcies sobre legalitat, repressió, violència o legitimitat dels poders de l’estat i explica com la desobediència civil és fonamental per a avançar cap a una societat més justa.

Tot un clàssic que amb el pas del temps ha esdevingut un llibre de referència sobre el dret de protesta per a milers d’activistes d’arreu del món. Un obra plenament vigent que Sembra Llibres publica el 10 de setembre per primera vegada en català en la col·lecció de format i preu reduït Bàsics Sembra i amb pròleg del filòsof i professor Xavier Antich.

Howard Zinn va ser professor, dramaturg, historiador, activista social i un dels grans referents del moviment pels drets civils i contra la guerra als EUA. Quan era professor universitari a Atlanta, va promoure nombroses mobilitzacions en defensa de la població afroamericana, fet pel qual va ser acomiadat. Uns anys més tard va protagonitzar amb Noam Chomsky la investigació i denuncia de la guerra del Vietnam. La seva obra, que inclou el cèlebre A People’s History of the United States, és considerada clau per entendre la història social i popular nord-americana.

«Un llibre que té l’immens mèrit d’haver plantejat, visionàriament, ja fa cinquanta anys, amb una extrema lucidesa, qüestions d’extraordinària actualitat que afecten els actuals debats al voltant de la desobediència civil.»

Xavier Antich

«El treball, i l’exemple, de Howard Zinn va canviar literalment la consciència d’una generació. La seva extraordinària tasca ens ha ajudat a entendre qui som i a què aspirem.»

Noam Chomsky

L’escriptor Jaume Monzó presenta Sense connexió, una novel·la actual i transgressora que continua el camí d’En línia (Sembra Llibres, 2014), tot un èxit editorial que va merèixer el Premi de la Generalitat Valenciana al Llibre Millor Editat i que ja ha arribat als 4.000 exemplars venuts.

Després de la gran acollida d’En línia, l’escriptor valencià Jaume Monzó publica l’1 de setembra Sense connexió, un relat escrit íntegrament amb missatges d’Instagram, Twitter i Whatsapp que surfeja pels sentiments, les oportunitats i els perills que amaguen les xarxes socials.

Com en el Mecanoscrit del segon origen, Carme comença una nova vida que explicarà al seu perfil de Twitter @vergeibruna. No és la fi del món, però per a ella s’hi assembla molt. Tot és un drama: deixar el poble, les amigues, els concerts, l’equip d’handbol i la parella… Al nou institut, les Queens li faran la vida impossible. Però com la protagonista de la novel·la de Pedrolo, Carme lluitarà fins al final per sobreviure.

Una història transmèdia sobre assetjament escolar, diversitat sexual escrita a colp de stories, tuits, missatges, versos de Maria-Mercè Marçal i codis QR amb enllaços a fragments de cançons de grups de música en la nostra llengua com El Diluvi, Obrint Pas o La Fúmiga.

La novel·la negra d’ambient portuari Pasaia Blues captura l’atmosfera convulsa del País Basc dels anys noranta. Una obra fascinant del reconegut escriptor Harkaitz Cano, tres
vegades guanyador del Premi Euskadi de literatura i tres més del Premi de la Crítica, reconegut per la seva capacitat de retratar i humanitzar les zones fosques del conflicte.

Amb novel·les aclamades per crítica i públic com Twist, Fakinarren ahotsa o Pasaia Blues, Harkaitz Cano s’ha consolidat com un dels grans noms de la literatura basca actual. Sembra
Llibres publica ara la primera traducció al català, obra de Pau Joan Hernàndez, d’una de les seves obres clau: Pasaia Blues. Una novel·la negra farcida de referències cinematogràfiques que
constitueix un retrat de la història recent basca amb una galeria de miralls que reflexiona sobre identitats, política i violència.

Pasaia Blues narra la història entrellaçada d’uns personatges atrapats en el conflicte: Marta i Olatz, dues membres d’un comando amagades en un pis franc de Pasaia que reben la visita d’un
tercer militant en fuga; César, un expert fisonomista que rastreja obsessivament rostres fitxats per la policia; i Roberto, un fosc comissari aficionat a les baralles de gossos que utilitza mètodes més
que dubtosos per a obtenir informació.

Harkaitz Cano va néixer a Lasarte-Orioa el 1975. Es va iniciar en la literatura als 18 anys amb la publicació del seu primer poemari, i des d’aleshores s’ha consolidat com una de les veus actual
més reconegudes de la literatura basca. Ha estat guardonat en tres ocasions amb el Premi Euskadi de Literatura, tres vegades més amb el Premi de la Crítica i ha estat traduït a una dotzena d’idiomes.

 

 

    Maite Carranza i Júlia Prats ens ofereixen una mirada actual de l’obra mestra d’Àngel Guimèra sobre l’arrel dels conflictes socials dels nostres dies

Aquest dies arriba a les llibreries una nova i potent versió de Terra baixa d’Àngel Guimerà, una de les obres teatrals de referència de la literatura catalana i encara avui una de les més traduïdes i representades als nostres escenaris. Una obra mestra que té la virtut de tractar temes universals així com d’endinsar-se en l’arrel profunda dels conflictes econòmics, laborals, socials i de gènere vigents avui. I, sempre, des de l’emoció amb què Àngel Guimerà ha fet bategar el cor de generacions senceres de lectors.

En aquesta nova i atractiva versió, l’escriptora Maite Carranza, guanyadora entre d’altres del Premi Cervantes Chico, Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Nacional de Literatura infantil i juvenil, ha realitzat un exquisit treballat junt a a la també escriptora i guionista Júlia Prats per apropar als nostres dies aquesta obra mestra.

Com explica la pròpia Maite Carranza al pròleg, «el poder ranci dels terratinents d’antuvi ha passat a altres mans i s’ha maquillat de contemporaneïtat. Ha canviat de cara, de camisa i de llenguatge, però, al capdavall, manté intacta la seva crueltat.» Una joia literària en què personatges inoblidables com la Marta i el Manelic es rebelen, per tant, contra opressions que encara perduren