Insubmissió. Quan joves desarmats van derrotar a un exèrcit

 

20 de febrer de 1989. 57 joves es declaren insubmisos al servei militar obligatori de manera coordinada arreu de l’Estat. Els somriures i els cops a l’espatlla tracten de dissimular la tensió i la preocupació que els tenalla. Amb raó. El seu «no» iniciaria una llarga batalla contra un dels principals exèrcits de l’otan. Una campanya de desobediència civil que acabaria sent la més massiva i reeixida de l’Europa del final del segle xx. Durant els dotze anys següents, uns 50.000 joves van desbordar, literalment, l’Estat espanyol. I malgrat que prop de 1.700 insubmisos van acabar a la presó, finalment van provocar el col·lapse del model militar de lleva obligatòria. Però, qui eren aquests joves? Com van aconseguir guanyar?

A Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit, l’activista i periodista Joan Canela reivindica, mitjançant els testimonis dels protagonistes, el relat d’aquella lluita que ha estat silenciada durant dècades. Un gran moviment social i contracultural que va marcar una generació i en va beneficiar totes les posteriors. Uns fets històrics que ens demostren el poder de la desobediència civil, pacífica i col·lectiva. Un llibre, en definitiva, com a homenatge a aquells joves insubmisos que van aconseguir, sense disparar ni un sol tret, una de les derrotes més humiliants de les Forces Armades i el Govern del Regne d’Espanya.

 

Fitxa tècnica
Preu: 
17 €
Pàgines: 
216
Format: 
14x21
Primera edició: 
octubre 2019
Il·lustració de coberta: 
Pep Boatella
ISBN: 
978-84-16698-35-6
La crítica diu

Canela troba d’extrema actualitat el fenomen de la insubmissió perquè entronca directament amb el debat sobre la desobediència civil que ocupa ara bona part de l’independentisme

Joan Antoni Guerrero, El Món

Era molt necessari escriure i documentar com va ser la campanya de desobediència civil més multitudinària i reeixida de l’Europa contemporània. Que ho expliqui un antimilitarista no fa sinó corroborar, i aquesta vegada ens n’alegrem, que la història l’escriuen els vencedors.

Martí Estruch, Vilaweb

Un ensayo ágil para refrescar la memoria.

Raquel Andrés, La Vanguardia

l’obra de Joan Canela contribueix a posar en valor un moviment que a l’Estat va ser pioner en l’acció no violenta. Sense el llegat dels objectors i insubmisos de les acaballes del franquisme, que va prolongar-se fins al 2001, no s’entén ni la Crida a la Solidaritat, ni la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ni l’1 d’Octubre, ni Open Arms, ni tantes altres lluites.

Jordi Cuixart

Caldrà, doncs, insistir en les campanyes revolucionàries i alhora ser partisans; és a dir, prendre partit: perquè som lliures desobeïm, perquè desobeïm som lliures. En això estem.

Gabriela Serra