Quan érem refugiats

Teresa Pàmies
nº pàgines 192
ISBN 978-84-16698-10-3

PVP 17.50

Descarregar
Coberta
Comença a
Llegir

«Mai no volguérem veure ni creure que encetàvem l’exili dels pobres, dels vençuts. L’exili havia de durar més d’un quart de segle. No ho sospitàvem. En la nostra òptica era una pausa, un repòs en el camí i això ens impedia assumir la condició de refugiats i combatents.» En les acaballes de la Guerra Civil espanyola, mig milió de republicans van haver de creuar la frontera pels Pirineus. Les autoritats franceses, desbordades per l’allau de persones que demanaven ajuda humanitària, van confinar-los en improvisats camps de concentració. Com si fossin presoners, i no exiliats.

A Quan érem refugiats, Teresa Pàmies ens explica el viatge cap a la incertesa, llarg i dolorós, que va iniciar ella mateixa al camp de refugiats de Magnac-Laval. El seu testimoni punyent ens recorda que nosaltres també vam ser, fa no massa temps, víctimes de la tragèdia de l’exili forçat. Records dolorosos i imprescindibles d’una de les gran autores de la literatura catalana del segle XX, una veu que representa tota una generació que va triar el compromís polític davant de l’adveniment del feixisme. Un obra clàssica que recuperem perquè ens ajuda a posar-nos en la pell de les persones que, malauradament, també avui es veuen obligades a fugir de casa seva. Com vam fer nosaltres quan érem refugiats.

SKU: 9788416698103 Categoria: Etiquetes: , , ,

Teresa Pàmies

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) s’inicià en la militància política de ben jove. Amb la desfeta de la Guerra Civil, emprengué el penós camí cap a França. Va malviure a un camp de refugiats i va col·laborar amb la resistència francesa. Després, es va exiliar a la República Dominicana, a Cuba i a Mèxic. L’any 1947 es va establir a Praga. A principis dels anys setanta, va tornar a Catalunya on va publicar Testament a Praga (1971), amb la col·laboració del seu pare. L’èxit de crítica i públic d’aquesta obra va potenciar la seva carrera literària caracteritzada per la voluntat de testimoniar la cruesa de la guerra i l’exili. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i, un any més tard, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Premsa

«El relat que recupera Sembra […] té un potentíssim efecte sobre la nostra realitat, perquè ens mostra en primera persona el dolor i l’angoixa que origina el desterrament per motius bèl·lics o polítics, i això ens fa molt més difícil continuar ignorant el que està passant a les portes d’Europa.»
CULTUR PLAZA
«Tota una declaració d’intencions per part de Sembra […] ells ens han volgut recordar que nosaltres també vam ser refugiats i no fa pas tant de temps.»
TRIA 33

També et pot interessar

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.