Harkaitz Cano

Harkaitz Cano va néixer a Lasarte-Orioa el 1975. Es va iniciar en la literatura als 18 anys amb la publicació del seu primer poemari, i des d’aleshores s’ha consolidat com una de les veus actual més reconegudes de la literatura basca. Ha estat guardonat en tres ocasions amb el Premi Euskadi de Literatura, tres vegades més amb el Premi de la Crítica i ha estat traduït a una dotzena d’idiomes. Entre les seves obres destaquen Pasaia Blues (1999), la col·lecció de relats Beti oporretan (2015), Twist (2011) o Fakirraren ahotsa (2018), a més del llibre de cròniques Piano gainean gosaltzen (2000), un llibre d’autoficció fruit de la seva relació amb la ciutat de Nova York, de la qual va sorgir també el poemari Norbait dabil Sute-eskai- leran (2001). El poeta Francisco Javier Irazoki ha antologitzat els seus poemes en el recull Gente que trabaja en los tejados (2019). Amb Fermin Muguruza va guionitzar el còmic Black is Beltza (2014). Com a traductor, ha traduït al basc autors com Sylvia Plath, Anne Sexton, Hanif Kureishi o Allen Ginsberg.