No ens calia estudiar tant

«El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d’això o d’allò altre, si saps d’algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d’aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure.»

A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d’una època de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual.

Fitxa tècnica
Preu: 
18 €
Pàgines: 
264
Format: 
14 x 21 cm
Primera edició: 
16/03/15
Il·lustració de coberta: 
Luis Demano
ISBN: 
978-84-942350-9-2
La crítica diu

Destaca per la ironia i la lucidesa amb que l’escriptora dibuixa les misèries i esperances provocades per la crisi

Ara Balears

Marta Rojals s’ha convertit en l’autora emblemàtica de tota la generació crescuda entre les dècades dels vuitanta i noranta. La ironia i l’autoparàodia són evidents en la seva escriptura, tant com la decepció dels qui passats els trenta encara no han trobat els triomfs que els havien promès.

La Vanguardia

Un relat magistral sobre l’anomenada generació perduda

Juli Capilla, Levante-EMV

El testimoni àcid de la primera generació desnonada del País de les Meravelles

El País

Uns articles que mai no ens deixen indiferents i que ben sovint ens desperten l’aplaudiment més entusiasta

Joan Josep Isern, Vilaweb

Marta Rojals és una escriptora però també un fenomen. Observadora sagaç de les últimes tendències socials i lingüístiques, s’ha convertit en el mirall de l’última generació de lectors

Vicenç Pagès, El Periódico