Una fossa és un espai de repressió i absències; un clot on el silenci pesa més que la terra. A la nostra geografia de l’oblit, aquests forats en la memòria col·lectiva es compten per centenars. Durant la dictadura franquista, els cossos de milers de persones van ser condemnats a l’abisme del subsol, desposseïts del dret a una digna sepultura. A les famílies de les víctimes d’aquests assassinats se’ls va truncar la possibilitat de plorar els seus morts, soterrats entre capes de fang, calç i sang. Van haver d’aprendre a sobreviure acompanyades d’uns records muts. Van haver d’organitzar-se per fer front a tota la maquinària de la desmemòria institucionalitzada. Però, dècades després, la seua extraordinària lluita va començar a donar seus fruits: el rescat de la dignitat robada dels seus éssers estimats.

A Llavors en la terra, la periodista i investigadora Maria Palau ens ofereix un mosaic d’històries emmudides i biografies interrompudes. Un emotiu homenatge a les famílies que han batallat durant anys per obrir les fosses comunes. Un reconeixement al moviment memorialista organitzat des de la base per exigir veritat, justícia i reparació d’una vegada per totes.