Quan l’Ivan torna a València per enfrontar-se a les seues ombres, recorda els dies d’aquell 1992 que li van canviar la vida. Els blocs de pisos entre descampats, recreatius i alqueries abandonades. Els amics del barri marcats per les frustracions de les seues biografies. L’estètica i el llenguatge que usaven com a cuirassa. Les cançons gravades en cassets on es refugiaven. L’espiral de violència que els arrossegava cap a un oceà d’incerteses. Les famílies que patien els seus propis naufragis. El fràgil equilibri que es va trencar amb la mort inesperada.

Després de la gran acollida d’Històries del Paradís, Xavi Sarrià ens submergeix en la València dels anys noranta, una època en què es van viure les batalles socials, culturals i polítiques que en bona part expliquen la societat d’avui. Amb aquest teló de fons, Totes les cançons parlen de tu s’endinsa en les ferides que s’obren durant la vereda iniciàtica. Una novel·la emotiva que ens atrapa en la teranyina afectiva dels seus protagonistes per parlar-nos de les vivències i les absències que ens han fet qui som.