Totes les cançons parlen de tu

SLL1_volum_cancons

Quan l’Ivan torna a València per enfrontar-se a les seues ombres, recorda els dies d’aquell 1992 que li van canviar la vida. Els blocs de pisos entre descampats, recreatius i alqueries abandonades. Els amics del barri marcats per les frustracions de les seues biografies. L’estètica i el llenguatge que usaven com a cuirassa. Les cançons gravades en cassets on es refugiaven. L’espiral de violència que els arrossegava cap a un oceà d’incerteses. Les famílies que patien els seus propis naufragis. El fràgil equilibri que es va trencar amb la mort inesperada.

Després de la gran acollida d’Històries del Paradís, Xavi Sarrià ens submergeix en la València dels anys noranta, una època en què es van viure les batalles socials, culturals i polítiques que en bona part expliquen la societat d’avui. Amb aquest teló de fons, Totes les cançons parlen de tu s’endinsa en les ferides que s’obren durant la vereda iniciàtica. Una novel·la emotiva que ens atrapa en la teranyina afectiva dels seus protagonistes per parlar-nos de les vivències i les absències que ens han fet qui som.

Fitxa tècnica
Preu: 
16.50 €
Pàgines: 
192
Format: 
14 x 21 cm
Primera edició: 
14/03/14
Il·lustració de coberta: 
Negrescolor
ISBN: 
978-84-942350-0-9
La crítica diu

El mestratge de Sarrià amb els matisos del llenguatge esclata en aquesta novel·la. En les contradiccions i incerteses d’un paisatge on apareixen la xenofòbia, els conflictes entre bandes juvenils, la frustració social, la ràbia, la violència explícita, un no future molt punk i, alhora, un desig de revolta, però també de fugida.

Francesc Poblet a La Directa

Una trama en què res és el que sembla i on els protagonistes teixeixen una xarxa en què el lector queda atrapat des de la primera pàgina.

Tere Rodríguez a El Punt Avui

Una prosa àgil i nítida que capta des del començament. Però també ha construït la reflexió profunda, i fluïda, sobre les emocions, els afectes, les inseguretats i pors humanes, fluctuant en la sensible balança entre l’amor i l’odi.

Isabel Robles a Levante-EMV

Moments d’una calidesa i una tendresa colpidors.

Xavier Aliaga a El Temps

Una escriptura sòlida i intensa, i, per moments, lírica. Altament positiu.

Francesc Calafat a El País
Video