Harkaitz Cano va néixer a Lasarte-Orioa el 1975. Es va iniciar en la literatura als 18 anys amb la publicació del seu primer poemari, i des d’aleshores s’ha consolidat com una de les veus actual més reconegudes de la literatura basca. Ha estat guardonat en tres ocasions amb el Premi Euskadi de Literatura, tres vegades més amb el Premi de la Crítica i ha estat traduït a una dotzena d’idiomes. Entre les seves obres destaquen Pasaia Blues (1999), la col·lecció de relats Beti oporretan (2015), Twist (2011) o Fakirraren ahotsa (2018), a més del llibre de cròniques Piano gainean gosaltzen (2000), un llibre d’autoficció fruit de la seva relació amb la ciutat de Nova York, de la qual va sorgir també el poemari Norbait dabil Sute-eskai-
leran (2001). El poeta Francisco Javier Irazoki ha antologitzat els seus poemes en el recull Gente que trabaja en los tejados (2019). Amb Fermin Muguruza va guionitzar el còmic Black is Beltza
(2014). Com a traductor, ha traduït al basc autors com Sylvia Plath, Anne Sexton, Hanif Kureishi o Allen Ginsberg.
Marc Peris i Carratalà, més conegut com SOMA és un il·lustrador, dissenyador, pintor i muralista que va néixer a València. Des de ben xicotet es va dedicar a omplir pàgines de cavallers, indis, balenes i tot tipus de criatures. Sempre ha volgut redibuixar la realitat que li ha tocat viure, per fer-la més bonica i més justa. També ha omplert de murals els carrers de València i de Mallorca, on va viure i va somiar durant molts i molts anys. Ha sigut un dels referents de l’street art a l’illa de Mallorca i ha realitzat projectes per als museus i institucions més importants. Sempre li ha interessat la part pedagògica de l’art, per això compagina la seua vessant artística amb la docència.
Cristian Carrer (Barcelona el 1991) és psicòleg social i autor de diversos estudis sobre assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, com LGTBI-fòbia entre infants i adolescents: una problemàtica social a resoldre (2019), escrit amb Francisca Cifuentes. És coordinador tècnic de l’Observatori contra l’Homofòbia i membre del grup d’investigació Fractalitats en Investigació Crítica.
Publi Ovidi Nasó (43 aC-17 dC) fou un poeta romà de fa- mília benestant, nascut a Sulmona, a l’est de Roma. La major part de la seua obra és de temàtica amorosa, però amb un enfocament polièdric inèdit fins llavors. Una part de les seues celebrades obres, especialment el poema-tractat L’art d’estimar, no va tardar a entrar en conflicte amb la legislació de la moral pública i la vida familiar promoguda per August. Aquest enfrontament, i algun altre motiu que desconeixem, van provocar que l’any 8 dC Ovidi marxara a l’exili per ordre directa de l’emperador. Mai més no va poder tornar a Roma.
Maite Carranza (Barcelona 1958) Escriptora, guionista i docent de llengua catalana a secundària. Ha publicat una seixantena de llibres i ha guanyat importants premis literaris entre els que
destaquen el Premi Nacional de Literatura Juvenil, El Premi Cervantes Chico o el Premi de la Crítica. Les seves obres més conegudes son la trilogia de la Guerra de les bruixes, traduïda a trenta llengües, el premiat thriller Paraules emmetzinades, o les més recents La pel·lícula de la vida o Una bala per al record.
Júlia Prats (Barcelona, 1986) Llicenciada en Psicologia. Ha treballat com a fotògrafa creativa i com a guionista i escriptora. Amb la Maite Carranza ha compartit el projecte de sèrie juvenil White Dragons, l’adaptació per a llargmetratge d’animació de Cromi i La pel·lícula de la vida i la novel·la Germanes, gossos, friquis i altres espècimens. Actualment treballa en la sèrie televisiva Torna, Sara i en el projecte “Fiction Express” d’escriptura creativa a les Escoles.
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845, Barcelona, 1924) és un dels autors de teatre més importants de les nostres lletres. La seva obra ha estat traduïda arreu del món. Va ser, també, un intel·lectual de gran prestigi així com un dels màxims representants de la Renaixença, moviment que entre d’altres fites va impulsar i actualitzar la literatura catalana a les darreries del segle XIX. Terra baixa (1897) és una de les seves obres més populars, així com Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i La filla del mar (1900).
