Virginie Despentes va néixer a Nancy, França, el 1969. És novel·lista i directora de cinema. A disset anys va deixar els estudis i se’n va anar a viure a Lió, on va treballar en una botiga de discos, va col·laborar en diverses revistes musicals, va cantar en un grup de rap i va treballar com a prostituta. La popularitat li va arribar l’any 1993 amb la seva primera i polèmica novel·la, Baise-moi, una obra que fou censurada inicialment i que ella mateixa va portar a la gran pantalla. Des d’aleshores ha publicat diversos llibres que l’ha consolidada com una veu imprescindible de la literatura francesa contemporània. L’any 2006 va publicar el celebrat assaig Teoria King Kong, un text combatiu i demolidor que ha esdevingut un dels grans referents del feminisme actual. Entre el 2015 i 2017 va publicar la trilogia Vernon Subutex, finalista de l’International Booker Prize, traduïda a múltiples llengües i adaptada a sèrie de TV per Canal+. La seva última novel·la, Benvolgut imbècil, ha estat un dels fenòmens literaris de l’any a França.
Fotografia de l’autora: @Grasset
Helena Pérez García (Sevilla 1987). Després de completar una llicenciatura en Belles Arts, es trasllada a Londres l’any 2012, on resideix i treballa durant sis anys. En aquest temps desenvolupa el seu estil característic, inspirada pel llegat artístic i els referents culturals de la ciutat. El 2018 Helena es trasllada a Madrid, on està radicada actualment. Durant tot aquest temps ha treballat tant per a públic infantil com adult en l’àmbit internacional. Les seves il·lustracions, fetes al guaix, són riques en detall i color. El seu treball s’inspira en l’art, la literatura i el cinema. Alguns dels seus clients són Penguin Random House, Tate Publishing, The Financial Times, Reader’s Digest i Il Corriere della Sera, entre d’altres.
Xavier Milian Nebot va néixer a Reus el 27 d’octubre de 1984. És doctor en Dret, màster en Anàlisi Política i Dret Públic, postgrau en Models de Participació i Gestió Democràtica i llicenciat en Història i Periodisme. Va ser fundador del portal Pobleviu.cat i un dels impulsors de l’emissora Ràdio Terra. Ha estat assessor del grup municipal de la CUP a l’Ajuntament de Reus, així com a la Diputació de Tarragona. Ha coordinat la publicació de l’obra d’Andreu Nin L’incendi perdurable. La qüestió nacional a l’Estat espanyol.
Jeanne Theoharis és llicenciada en estudis afroamericans per la Universitat de Harvard i doctora en cultura nord-americana per la Universitat de Michigan. Actualment és professora distingida de Ciències Polítiques al Brooklyn College de la Universitat de la Ciutat de Nova York. És autora i coautora de nombrosos llibres i articles sobre la lluita pels drets civils i el moviment Black Power.
També sobre les polítiques racials i educatives, així com els drets socials en la societat nordamericana post-11-S. La seva aclamada biografia La vida rebel de Rosa Parks va guanyar l’any 2014 el prestigiós NAACP Image Award i el premi Letitia Woods Brown de l’Associació d’Historiadores Negres, i fou un dels llibres més venuts dels Estats Units segons el New York Times.
Aitana Carrasco va nàixer a València l’any 1978. Ha estat reconeguda amb el premi internacional A la Orillla del Viento, el Llibreter i el White Ravens, i ha estat inclosa en les llistes «Los Favoritos» d’IBBY, a Mèxic, i «Los Mejores Libros Infantiles y Juveniles» a Veneçuela. La seva obra ha estat exposada arreu del món. A Sembra Llibres ha publicat també les il˙lustracions del Llibre de les bèsties de Ramon Llull en versió de Roc Casagran i les de La Metamorfosi de Franz Kafka. Ara ha il·lustrat Al país de l’olivera.
Kopano Matlwa va néixer a Pretòria (Sud-àfrica) l’any 1984. Es va llicenciar en medicina, però l’èxit aclaparador de la seva obra de debut, Coconut, la va projectar com una de les escriptores joves més reconegudes del continent africà. Guanyadora del Premi Literari de la Unió Europea, així com del prestigiós Premi Wole Soyinka de Literatura Africana, la seva obra retrata magistralment els conflictes de classe, raça i gènere a la Sud-àfrica postapartheid. Amb Florescència, la seva tercera novel·la publicada també a Sembra Llibres i traduïda arreu del món, Matlwa es va consolidar com una de les veus africanes més captivadores i necessàries del moment.
