Txarango, Gemma Capdevila

Txarango és un dels grups més populars de la musica catalana actual. Reconeguts tant per la crítica com per un públic massiu, han publicat tres discos Benvingut al llarg viatge (2012), Som riu (2014) i El cor de la terra (2017). Han realitzat llargues gires internacionals i han protagonitzat diversos projecte socials i solidaris com el que van viure a Palestina, Líban o a Grècia on van actuar en el camp de refugiats de la Comunitat Eko.

 

Gemma Capdevila va néixer a Barcelona l’any 1988. Ha publicat llibres com Silencia, escrit per Nina da Lua (Petit Fragmenta, novembre de 2016); Camina, escrit per Alguer Miquel (autoeditat, desembre de 2016); The Bedtime Stories (Guomai (Xina), Novembre de 2017); La Sirenetta (Atmosphere Libri (Itàlia), Pròxima publicació).

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Antoni Rubio

Antoni Rubio i Reverter (Esplugues de Llobregat, 1978). Criat a València des dels cinc anys d’edat, és llicenciat en Filologia Catalana i exerceix com a professor de Llengua i Literatura. La seua altra gran passió és el periodisme, on ha estat redactor, columnista i col·laborador des de fa vint anys en mitjans tan diversos com El Mundo, El Temps, La Veu, L’Informatiu, Eines, Caràcters, Las Provincias, Ràdio 9, Cadena SER o Escuela. També és membre de l’executiva de la Unió de Periodistes Valencians. És coautor del llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas i ha participat en dues obres corals de la sèrie Ara País Valencià.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


David Fernàndez

David Fernàndez (Vila de Gràcia, 1974) és periodista de La Directa, cooperativista i activista social. Està afiliat al sindicat IAC. Ha escrit Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policialCop de CUP, conjuntament amb Julià de Jòdar; i Foc a la barraca. Recentment ha coordinat amb Àlex Romaguera Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans. Entre el 2012 i el 2015 va ser portaveu de la CUP Alternativa d’Esquerres al Parlament de Catalunya.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Joan Fuster

Joan Fuster va nàixer a Sueca i va viure entre el 1922 i el 1992. Referent cívic i assagista extraordinari, és autor d’obres que han esdevingut bàsiques en la nostra cultura, com ara Nosaltres, els valencians (1962), premi Lletra d’Or 1963. La seua tasca com a escriptor i divulgador ens deixà una vasta i exuberant obra en diferents camps del coneixement. Un llegat literari i intel·lectual monumental que el van convertir en una figura clau per a entendre’ns com a poble. Fou distingit, entre altres guardons, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedí l’Alta Distinció al Mèrit Cultural.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Xavier Aliaga

Xavier Aliaga va nàixer a Madrid l’any 1970. Llicenciat en filologia catalana, és periodista, escriptor i crític musical i literari. Actualment és responsable de cultura del setmanari El Temps i columnista de Levante-EMV. També ha treballat i col·laborat en mitjans com El País, Levante-EMV, El Punt o Ràdio 9. Com a escriptor ha publicat Si no ho dic rebente (2005) Premi Vila de Lloseta, Els neons de Sodoma (2008), Premi Andròmina dels Octubre, Vides desafinades (2011), Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica, El meu nom no és Irina (2013), Premi de la Crítica, Premi Samaruc i Premi de la Generalitat al llibre millor editat i Quatre metres quadrats de sang jove (2014). Amb Fuster per a ociosos debuta com a editor i antologista.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Teresa Pàmies

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) s’inicià en la militància política de ben jove. Amb la desfeta de la Guerra Civil, emprengué el penós camí cap a França. Va malviure a un camp de refugiats i va col·laborar amb la resistència francesa. Després, es va exiliar a la República Dominicana, a Cuba i a Mèxic. L’any 1947 es va establir a Praga. A principis dels anys setanta, va tornar a Catalunya on va publicar Testament a Praga (1971), amb la col·laboració del seu pare. L’èxit de crítica i públic d’aquesta obra va potenciar la seva carrera literària caracteritzada per la voluntat de testimoniar la cruesa de la guerra i l’exili. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i, un any més tard, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.