Empar de Lanuza i Hurtado va nàixer a València l’any 1950 i és una de les autores pioneres i més reconegudes de la literatura infantil i juvenil en la nostra llengua. Llicenciada en Pedagogia per
la Universitat de València, des de sempre ha estat vinculada amb el món dels infants, l’ensenyament i les lletres. Escriptora prolífica, és especialment coneguda com a narradora per a infants i joves, amb obres com El savi rei boig i altres contes (1979), Bon viatge, Pitblanc! (1982), Aventura d’una desventura (1985) o La família feroç (1988), però també és una de les poques escriptores que s’ha dedicat al teatre per a infants, on destaca el recull Mitja dotzena (1984). Igualment ha escrit poesia per als més menuts. Ha estat guardonada amb diversos premis, com el Folch i Torres, el
Tirant lo Blanch i el Crítica Serra d’Or o el Roís de Corella de poesia. També ha publicat nombrosos articles i assajos per al públic adult.
Howard Zinn (Nova York, 1922-Santa Monica, 2010) va ser professor, dramaturg, historiador, activista social i un dels grans referents del moviment pels drets civils i contra la guerra als EUA. Quan era professor a Atlanta, va promoure nombroses mobilitzacions en defensa dels drets civils de la població afroamericana, fet pel qual va ser acomiadat. Uns anys més tard va denunciar investigar la guerra del Vietnam. El seu llibre més cèlebre, A People’s History of the United States, és considerat un clàssic de la història social i popular nord-americana i és utilitzat com a llibre de text alternatiu en moltes universitats. Va ser professor emèrit de la Universitat de Boston i va rebre una gran quantitat de premis i reconeixements.
Harkaitz Cano va néixer a Lasarte-Orioa el 1975. Es va iniciar en la literatura als 18 anys amb la publicació del seu primer poemari, i des d’aleshores s’ha consolidat com una de les veus actual més reconegudes de la literatura basca. Ha estat guardonat en tres ocasions amb el Premi Euskadi de Literatura, tres vegades més amb el Premi de la Crítica i ha estat traduït a una dotzena d’idiomes. Entre les seves obres destaquen Pasaia Blues (1999), la col·lecció de relats Beti oporretan (2015), Twist (2011) o Fakirraren ahotsa (2018), a més del llibre de cròniques Piano gainean gosaltzen (2000), un llibre d’autoficció fruit de la seva relació amb la ciutat de Nova York, de la qual va sorgir també el poemari Norbait dabil Sute-eskai-
leran (2001). El poeta Francisco Javier Irazoki ha antologitzat els seus poemes en el recull Gente que trabaja en los tejados (2019). Amb Fermin Muguruza va guionitzar el còmic Black is Beltza
(2014). Com a traductor, ha traduït al basc autors com Sylvia Plath, Anne Sexton, Hanif Kureishi o Allen Ginsberg.
Marc Peris i Carratalà, més conegut com SOMA és un il·lustrador, dissenyador, pintor i muralista que va néixer a València. Des de ben xicotet es va dedicar a omplir pàgines de cavallers, indis, balenes i tot tipus de criatures. Sempre ha volgut redibuixar la realitat que li ha tocat viure, per fer-la més bonica i més justa. També ha omplert de murals els carrers de València i de Mallorca, on va viure i va somiar durant molts i molts anys. Ha sigut un dels referents de l’street art a l’illa de Mallorca i ha realitzat projectes per als museus i institucions més importants. Sempre li ha interessat la part pedagògica de l’art, per això compagina la seua vessant artística amb la docència.
Cristian Carrer (Barcelona el 1991) és psicòleg social i autor de diversos estudis sobre assetjament escolar per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, com LGTBI-fòbia entre infants i adolescents: una problemàtica social a resoldre (2019), escrit amb Francisca Cifuentes. És coordinador tècnic de l’Observatori contra l’Homofòbia i membre del grup d’investigació Fractalitats en Investigació Crítica.
Publi Ovidi Nasó (43 aC-17 dC) fou un poeta romà de fa- mília benestant, nascut a Sulmona, a l’est de Roma. La major part de la seua obra és de temàtica amorosa, però amb un enfocament polièdric inèdit fins llavors. Una part de les seues celebrades obres, especialment el poema-tractat L’art d’estimar, no va tardar a entrar en conflicte amb la legislació de la moral pública i la vida familiar promoguda per August. Aquest enfrontament, i algun altre motiu que desconeixem, van provocar que l’any 8 dC Ovidi marxara a l’exili per ordre directa de l’emperador. Mai més no va poder tornar a Roma.
