Jorge Ramos Tolosa és doctor en Història Contemporània i professor d’Història Contemporània a la Universitat de València. És docent del curs internacional «Epistemologías del Sur», del Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO) i la Universitat de Coimbra, i especialista en estudis postcolonials, decolonials, araboislàmics, i en la història i memòria de la II República i la Guerra Civil. És coautor dels llibres Existir es resistir. Pasado y presente de Palestina-Israel (Comares, 2017), Memòria democràtica i patrimoni, 1936-1939. Conéixer, difondre i posar en valor (Universitat de València, 2017), Comprender Palestina-Israel. Estudios pluridisciplinaris y decoloniales (Universitat de Granada, 2019) i autor de Los años clave de Palestina-Israel. Pablo de Azcárate y la ONU (1947-1952) (Marcial Pons, 2019).
Georges Politzer va néixer a Nagyvarad, Hongria, el 1903 i va morir a la fortalesa de Mont Valérien, França, el 1942. Amb només disset anys va participar en les revoltes populars hongareses de l’any 1919, motiu pel qual es va haver d’exiliar a Viena. Allí va conèixer a Sigmund Freud i més tard, ja a París, a Henri Lefebvre amb qui va fundar la revista Philosophies. Va exercir de professor de filosofia en diferents centres educatius i va publicar el llibre Crítica dels fonaments de la psicologia. L’any 1932 va participar en la fundació de la Universitat Obrera de París on va destacar com a professor de materialisme dialèctic. Després de l’ocupació nazi, va ingressar a la resistència on va fundar dues revistes antifeixistes. Va ser detingut l’any 1942. Després de ser torturat va ser afusellat. Principis elementals de filosofia és la seva obra pòstuma.
Gianni Rodari va néixer a Omegna (Itàlia) el 1920 i va morir a Roma el 1980. Després d’haver obtingut el diploma d’ensenyament, va treballar com a professor durant uns quants anys. Al final de la Segona Guerra Mundial, però, va començar la seva carrera com a periodista, fet que el va portar a col·laborar amb nombroses revistes, entre les quals destaquen L’Unità, Pioniere o Paese Sera. Durant els anys cinquanta va començar a publicar les seves obres per a infants i joves, que van obtenir immediatament un èxit enorme de públic i crítica. Els seus llibres traduïts a diversos idiomes, com ara Les aventures d’en Cebeta, Gramàtica de la fantasia, Gelsomino al país dels mentiders o Contes per telèfon, han obtingut nombrosos premis, entre els quals el prestigiós Hans Christian Andersen (1970), considerat el premi Nobel de la literatura infantil, i són un punt de referència clau per a les persones implicades en l’educació lectora i la literatura infantil.
Anne Fleming va néixer a Toronto, Canadà. Després d’estudiar a la Universitat de Waterloo es va traslladar a Vancouver, on actualment imparteix classes d’escriptura creativa a la Universitat de la Colúmbia Britànica. És autora de cinc llibres de ficció i poesia: Pool-Hopping & Other Stories, Anomaly, Gay Dwarves of America , poemw i La cabra, la seva primera novel·la per a infants i joves i amb la qual ha saltat a l’escena internacional. Les seves obres han merescut premis i reconeixements literaris al Canadà i als Estats Units, com el premi National Magazine. La cabra ha estat destacat com un dels deu millors llibres infantils de l’any per The Wall Street Journal i per la Biblioteca Pública de Nova York, i els drets han estat adquirits per a fer-ne una pel·lícula de la mà de David Lipman (Shrek ) i David Womark (Life of Pi ).
Foto: @Martin Dee
Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d’Urgell, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana i, per un temps, editora. En
la seva trajectòria vital i literària destaquen Cau de llunes, Bruixa de dol, Sal oberta, La germana, L’estrangera i Desglaç (aplegats per ella mateixa el 1989 a Llengua abolida), tots ells títols essencials en la poesia contemporània. La seva única novel·la La passió segons Renée Vivien, va obtenir, entre d’altres guardons, el premi Carlemany 1994.
Carolina T. Godina, Ciria va néixer a Barcelona l’any 1981. Va estudiar la carrera de Filosofia a la UB per, anys més tard, i després de donar alguns tombs professionals, cursar estudis d’il·lustració a l’Escola Llotja de Barcelona (EASD Llotja). El dibuix i l’art en general han estat, des de ben petita, part del seu dia a dia, i el que més estima junt amb la literatura. Va començar en el món de la il·lustració professional l’any 2017. Com a il·lustradora, ha treballat per la revista infantil Namaka (2017-2018) i ha publicat el llibre Good night de l’editorial Guomai (Xina, novembre de 2017).
Joan Canela és periodista freelance i ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació, com ara Crític, El Temps, L’Avenç, El Periódico, El Mundo, Berria, Gara, Público, Ara o Il Manifesto. Anteriorment va treballar com a corresponsal a Bolívia i Sud-àfrica, va coordinar la secció internacional de La Directa ‒mitjà que va contribuir a crear‒ i va ser editor de l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat. Entre el 2017 i el 2018 va treballar a la redacció del País Valencià del diari Jornada. El 2018 va guanyar el premi València Negra amb la novel·la Napalm, coescrita amb Jordi Colonques. Com a activista, a començament dels noranta va implicar-se en el Mili-kk del barri de Sants (Barcelona) i més tard va participar en el moviment de les okupacions, en especial als centres socials Hamsa i Can Vies, també a Sants, on també va participar en la creació de la revista local La Burxa.
