Ovidi Montllor fou un creador en majúscules. Una veu crítica i autocrítica silenciada als anys vuitanta però que avui és admirada i reivindicada com mai, també per les generacions que no el conegueren en vida. Des de la infantesa en blanc i negre de l’Alcoi de la postguerra fins a la convulsa i vibrant Barcelona de la joventut i la maduresa, aquesta obra s’endinsa per les diferents facetes d’aquest treballador de la cultura: teatre, cinema i cançó. Però també poesia. Perquè l’Ovidi no només va escriure lletres de cançons que formen part de la nostra memòria col·lectiva: també ens va deixar al voltant de quatre-cents poemes, una part dels quals són publicats en aquest llibre per primera vegada. Així mateix, des de la seua convicció que la poesia és una arma de transformació social, va dur a terme una ingent tasca de difusió popular d’autors com Joan Salvat-Papasseit, Pere Quart, Joan Fuster, Blai Bonet o el seu amic Vicent Andrés Estellés.

A Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, l’alcoià Jordi Tormo s’ha submergit en els arxius, els llibres i els cercles personals de l’Ovidi per rescatar poemes i imatges. També, els lligams amb els poetes esmentats i les vivències compartides amb amics i familiars com Toti Soler, Jana Montllor, Antoni Miró, Isabel-Clara Simó, Neus Solsona, Pilar Aymerich, Montserrat Roig, Alfred Luchetti o Manel Rodríguez-Castelló. El resultat és aquest petit tresor ple de versos i fotografies que ens descobreixen el seu vessant més emotiu: el de treballador apassionat de la paraula.