Carlota Coll Gutièrrez (Barcelona el 1992) vinculada a l’activisme en l’educació en el lleure i els casals de joves. Actualment és activista feminista, educadora sexual i membre fundadora de la cooperativa Mandràgores. Té estudis de Ciències ambientals i de Facilitació de grups en la metodologia del Treball de processos. Coautora del conte La diversitat és divertida (2020) i del joc eròtic Voluptas (2020).
Vicent Costa (Albuixec, 1989) és investigador al departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Filosofia, màster en Lògica Pura i Aplicada i doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge. Ha publicat diversos articles en revistes internacionals d’impacte, ha guanyat diferents premis d’investigació en intel·ligència artificial i ha dut a terme una part de la seua recerca a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC i al Bremen Spatial Cognition Center de la Universitat de Bremen.
(Alcoi, 1964) és professor de Filosofia i Ètica i ha publicat diversos llibres de divulgació juvenil sobre educació afectivosexual, política, filosofia i xarxes socials i articles en revistes com L’Espill, Diari de l’Educació i Quaderns de Filosofia. Ha guanyat diversos premis d’innovació educativa de la Conselleria d’Educació, el Ciutat d’Alzira i el premi Micalet d’experiències educatives.
Bernardo Atxaga (Asteasu, Guipúscoa, 1951) és considerat el màxim exponent de la narrativa basca. Es va consagrar amb el llibre Obabakoak (1988), Premi Nacional de Narrativa el 1989 que Montxo Armendáriz va portar al cinema com a Obaba (2005). Més tard, va publicar novel·les com Memòries d’una vaca (1999); L’home sol (1994), Premi Nacional de la Crítica de narrativa en euskera; El fill de l’acordionista (2003), Premi de la Crítica el 2003, premi Grinzane Cavour el 2008 i adaptada al teatre i al cinema sota la direcció de Fernando Bernués; Set cases a França (2009), finalista de l’Independent Foreign Fiction Prize el 2012 i finalista a l’Oxford Weidenfeld Translation Prize el 2012; Nevadako Egunak (2014), Premi Euskadi, i Etxeak eta hilobiak (2020). El 2017 va obtenir el Premi Internacional LiberPress Literatura i el 2019 el Premi Nacional de les Lletres, tots dos pel conjunt de la seva obra. També és autor de poesia. Els seus llibres han estat traduïts a trenta-dues llengües. És membre de l’Acadèmia Basca.
Foto: Xabier Idoate
Jordi Martí-Rueda és escriptor i historiador. El 2014 va publicar Tocats pel vent. Cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil (Pagès Editors), que va merèixer el premi Liberisliber de no-ficció 2015 i es va traduir al castellà com a Cinco rebeldes (Editorial Milenio). El 2020 va publicar Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper), un recull de seixanta relats escrits des de l’emoció i el compromís. Ha treballat en el sector editorial i en diversos projectes de memòria històrica. Actualment ho fa a la Direcció General de Memòria Democràtica.
Andreu Escrivà. (València, 1983) és llicenciat en Ciències Ambientals, màster en Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), i també com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades, i va formar part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre el 2016 i el 2017. També exerceix de divulgador científic en el seu temps lliure i col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió. Va guanyar el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic (Bromera, 2017).
Foto: Kike Taberner
