Enric Aguilar Almodóvar va nàixer a Dénia el 1985 i és llicenciat en Comunicació Audiovisual. Ha treballat en el sector televisiu i de la comunicació. El 2014 edita el seu primer joc de cartes, La Fallera Calavera, amb l’ajuda d’una reeixida campanya de micromecenatge. Arran d’aquest èxit, també publica el 2015, amb Sembra Llibres, una novel·la breu homònima, basada en el joc. Des del 2017 es dedica en exclusiva al sector dels jocs de taula des de la seua pròpia editorial: Zombi Paella.
Eduard Costa i Gonzalvo va nàixer a Albalat de la Ribera el 1972 i és llicenciat en Dret i Art Dramàtic. És director i autor de textos teatrals. També ha dedicat molts anys a la docència d’actors i actrius. Ha publicat els llibres Circus i Contes dels Grimm, entre altres. El 2021 va estrenar, amb Enric Aguilar, la versió teatral de La Fallera Calavera arreu dels escenaris valencians, que ara es publica a Sembra Llibres.
Aleksandr Bogdànov va ser un metge, científic, filòsof, economista, teòric cultural i revolucionari. Va ser impulsor i líder teòric del moviment artístic proletari conegut com Proletkult, una federació d’associacions culturals locals i d’artistes d’avantguarda que es va alçar simultàniament amb la revolució soviètica.
Com a escriptor va ser un dels pioners i fundadors de la ciència-ficció i precursor de la cibernètica amb la novel·la Estrella Roja, escrita l’any 1908 i que ha esdevingut un dels clàssics del gènere. A la novel·la Proletkult, el col·lectiu italià Wu Ming reconstrueix els passatges centrals de l’agitada i intensa biografia de Bogdànov, que va superar qualsevol ficció.
Carme Bernat Mateu (1994) és doctoranda en història contemporània per la UVEG, professora de secundària i participa en el projecte La Fènix Universitat Popular.
Andrea Aguilar Olivas (1992) és graduada en Història i professora de secundària.
Gemma Martínez Pastor (1994) és graduada en Història i estudiant del màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat. Col·labora a La Directa País Valencià i participa del projecte La Fènix Universitat Popular.
Laura Bellver Gandia (1998) és graduada en Història i màster en Investigació Didàctica. Participa en el projecte Arada. Eina de Feminismes i Memòria i en La Fènix Universitat Popular.
Muriel Villanueva (Benimaclet, 1976) és autora de més d’una trentena de llibres de narrativa i poesia per a totes les edats. En narrativa juvenil la trobem en les novel·les Duna, Dunes, Rut Sense Hac, Digueu-me Ju i la trilogia L’Esfera. Ha estat traduïda al castellà, l’anglés, el polonés, el portugués i el coreà, i ha merescut premis com el Llibreter, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Carlemany, l’Atrapallibres o el J. M. Casero.
Lucas Marco (València, 1985) és llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques per la Universitat de València i és màster en Història Contemporània i Món Actual per la Universitat de Barcelona. És autor del llibre Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València (Alfons el Magnànim, 2018). Autòpsia d’un país és el fruit de tres anys de periodisme d’investigació a l’edició valenciana d’elDiario.es.
H.G. Wells (1866 – 1946) va ser un prolífic pensador, escriptor i novel·lista anglès que és considerat, juntament amb Jules Verne, el creador del gènere literari de la ciència-ficció. Entre les seves novel·les més destacades hi ha La màquina del temps (1895), L’illa del doctor Moreau (1896), L’home invisible (1897) i La guerra dels mons (1898), que li van proporcionar un èxit immediat i un reconeixement perdurable. La seva obra està marcada pel context de grans canvis i desigualtats socials que va viure, les contradiccions dels avenços de la ciència i les seves conviccions socialistes i humanistes. Va ser nominat quatre vegades al Premi Nobel de Literatura.
