Sequoia Nagamatsu és un escriptor nipoestatunidenc que actualment resideix a Minnesota. És llicenciat en antropologia pel Grinnell College i té un màster en escriptura creativa per la Universitat del Sud d’Illinions. Després de publicar una antologia de relats, va aconseguir saltar a la primera línia del món literari dels Estats Units amb la seva novel·la de debut, Fins on ens elevem en la foscor. Traduïda a una desena d’idiomes, aquesta obra ha estat aclamada per la crítica, finalista al Premi Ursula K. Le Guin, al Premi al Millor Debut de Waterstones i al Millor Descobriment de Barnes and Noble, candidata al premi PEN/Hemingway, seleccionada pels editors de The New York Times i inclosa a les llistes de millors llibres de l’any a Esquire, Business Insider i Goodreads.
Fotografia de l’autor: Lauren B. Photography
Clàudia Serra (Alacant, 1996) és dramaturga i crítica teatral. Com a autora, ha estrenat, entre d’altres, Zoôn Politikón (2014) i Evast (2015), ambdues guardonades en els Premis Universitat de València d’Escriptura de Creació; Un estiu (2023), Premi Ciutat de Castelló, i Una carretera sense arbres (2023). Ha fet estades a La Chartreuse (Centre National des Écritures du Spectacle) d’Avinyó i al Faberllull d’Olot amb dues beques concedides per la Sala Beckett de Barcelona i l’Institut Ramon Llull. És autora de la traducció de Porquera, de Pier Paolo Pasolini, i l’adaptació de L’Heroi, de Santiago Rusiñol.
Joan Salvat-Papasseit és un dels poetes essencials de la nostra literatura i un dels referents de l’avantguarda catalana. Va nàixer a Barcelona l’any 1894 i va morir a la mateixa ciutat el 1924, quan només tenia trenta anys. Amb la revolta com a actitud vital, el seu estil optimista i enèrgic contrasta amb la vida reposada a què l’obligaven els problemes de salut que patia. A partir dels anys seixanta, l’obra de Salvat-Papasseit va ser reivindicada i difosa per cercles juvenils i de la Nova Cançó. Els seus poemes han estat musicats àmpliament i ja formen part de la cultura popular del nostre país. Enguany es commemora el centenari de la seua mort amb actes i reconeixements arreu del territori.
Esther López Barceló va nàixer a Alacant el 1983. És professora, escriptora i divulgadora cultural. Llicenciada en Història amb l’especialització d’Arqueologia, el seu compromís amb la memòria democràtica ha marcat la seua trajectòria política, literària i activista. Va participar en la exhumació pionera de fossa comuna dins d’un cementeri i va ser una de les organitzadores de les primeres jornades de recuperació de la memòria històrica a l’antic camp de concentració d’Albatera. Va ser diputada a les Corts Valencianes del 2011 al 2015 i actualment és coordinadora de l’Aula Didàctica Memòria Democràtica de la Generalitat Valenciana. És autora del llibre de no ficció La conquista de las ciudades (Icaria). Ha col·laborat en mitjans de comunicació com La Marea, À punt Ràdio, ElDiario.es, Valencia Plaza, Público, Adiós Cultural i El País SModa. Quan ja no quede ningú és la seua primera novel·la.
Foto Eva Máñez
Pau Alabajos (Torrent, 1982) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València. La seua trajectòria artística sempre ha estat lligada a la música i a la poesia de Vicent Andrés Estellés. Ha publicat tres discos amb cançons inspirades en els versos del poeta de Burjassot: Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés (Bureo Músiques, 2013), Ciutat a cau d’orella (Bureo Músiques, 2018) i Una granota viva a la butxaca (RGB Suports, 2024). A més a més, imparteix tallers didàctics en instituts de secundària i universitats sobre la Nova Cançó i sobre poesia estellesiana. En l’àmbit literari, Pau Alabajos ha publicat dos textos teatrals, Hotel Fontana (Bromera, 2019) i El tocadiscos de Joan Fuster (Bromera, 2022). L’any 2024, coincidint amb el centenari del naixement del fill del forner, estrena un espectacle teatral-musical titulat Arbres de pols, inspirat en un poema homònim del Llibre de meravelles.
Crític musical especialista en músiques de la Mediterrània, és un dels fundadors i coordinadors de la revista de música i cultura popular Caramella. És també el directori del festival Cant al Ras de Massalfassar. Ha estat jurat dels premis Ovidi, dels premis Sons de la Mediterrània i dels premis Temps de les Arts. Col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals i ha publicat, entre d’altres, els llibres La Cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns (2011), un gran inventari de referència de la música valenciana; Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània (2014); El cant de la terra. Pep Gimeno Botifarra (2016, amb Joan Olivares), i Bressolant. El llibre de les cançons de bressol (2016). L’any 2017 va rebre la distinció que atorga la denominació d’origen Arròs de València per la seua contribució a la cultura valenciana. Aquesta necessària biografia de Vicent Torrent és el seu darrer treball per recuperar i dignificar la història de la nostra música.
