Xisca Homar va néixer a Alaró el 1985. És llicenciada en Filosofia i màster en Pensament Filosòfic Contemporani per la Universitat de València. Treballa de professora de Filosofia de l’Educació Pública des del 2016. El seu primer llibre, Aigua d’alta mar, combina filosofia i literatura. Des del 2018 col·labora mensualment a l’Ara Balears amb articles que intenten pensar el present a través del llegat filosòfic. Una selecció d’aquests assajos conformen aquest llibre, Filosofia salvatge.
Yayo Herrero: antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola, Yayo Herrero és coautora de més d’una desena de llibres de relacionats amb l’ecologia social. Ha estat coordinadora estatal de Ecologistas en Acción, directora de FUHEM i ha participat en nombroses iniciatives socials en defensa dels Drets Humans i l’ecologia social. Actualment treballa a la cooperativa Garúa i és membre del Foro de Transiciones. Explica que fa poc, en una reunió, li van dir que era una catastrofista. Ella va respondre: «Tu el que vols és que jo et digui que tenim una solució per seguir vivint com estem. I això és impossible».
Nascuda a Santiago de Compostel·la el 31 de desembre de 1987, la novel·lista i poeta Berta Dávila és una de les veus més importants de la literatura gallega actual, aclamada tant pel públic com per la crítica. Ha rebut dues vegades el Premi de la Crítica Espanyola en llengua gallega, pel poemari Raíz da fenda (Xerais, 2013) i per la novel·la Carrusel (Galaxia, 2019), traduïda al castellà per l’Editorial Barrett (el 2021 a Espanya i el 2022 a Argentina). És també autora de la novel·la Illa Decepción (Galaxia, 2020) i O derradeiro libro de Emma Olsen (Galaxia, 2013), adaptada com a novel·la gràfica, Premi de l’Associació Galega d’Editors al millor llibre de ficció i traduïda al castellà (2015) i a l’italià (2022). La seva última novel·la és Os seres queridos (Xerais, 2022), traduïda al castellà i a l’anglès (Destino, 2022, 3TimesRebelPress, 2023). Ha obtingut diversos dels premis de novel·la més importants en llengua gallega, com ara el Premi Xerais, el García Barros o el Premi Narrativa Breve Repsol. En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil és autora de les novel·les Un elefante na sala de estar (Xerais, 2022), Premi Jules Verne de literatura xuvenil, Demetrio Demoscopio perdeu a chispa (Xerais, 2022) i de l’àlbum il·lustrat O libro grande dos números pequenos (Xerais 2023).
Aleksandra Kol·lontai (Sant Petersburg, 1872-Moscou,1952) va ser una de les figures clau de la història del feminisme del segle XX. Després de la Revolució d’Octubre es va convertir en la primera dona ministra de la història. En només quatre mesos com a responsable de Benestar Social va posar en pràctica grans transformacions, com ara el sistema de pensions, una xarxa d’escoles bressol, cases refugi per a dones maltractades o la baixa per maternitat. A més a més, va fomentar el dret al divorci, l’avortament o la llibertat sexual. El conjunt de la seva obra, de gran lucidesa i coherència, representa encara avui unes idees originals plenamen vigents que aborden debats actuals.
Elena Solanas Roig (Tarragona, 1969) és tècnica en comptabilitat i en prevenció de riscos laborals. És neboda de Florencio Pla Meseguer, «la Pastora», i des de l’any 2004 treballa en la recerca de la seva història i en la dels seus familiars, que foren injustament represaliats pel franquisme. El 2009 va cofundar a Vallibona l’associació Amics de Florencio Pla, que lluita per dignificar i restituir la biografia del seu oncle. Ha participat en multitud d’actes i en diverses jornades de memòria històrica, com les que se celebren a Santa Cruz de Moya o a la Pobla de Benifassà.
Aquest és el seu primer llibre, on recull el relat de com ha batallat i teixit complicitats amb tota una xarxa d’activistes, acadèmics, associacions de base i veus de la cultura per reconstruir aquesta extraordinària història familiar de repressió i supervivència.
Antonio Ferrara va néixer l’any 1957 a Portici, a la ciutat metropolitana de Nàpols, on va viure fins als vint anys. Des d’aleshores viu a Novara. És escriptor, il·lustrador i pedagog. Ha publicat nombroses d’obres per a infants i joves, entre les quals Pane arabo a merenda, A braccia aperte (Editorial Falzea); Puzzillo gatto gentiluomo, Come i pini di Ramallah, I suoni che non ho mai sentito (Editorial Fatatrac), La vita al centro o Casa Lampedusa. L’any 2012 va guanyar el prestigiós Premi Andersen al millor llibre per a majors de 15 anys, amb la novel·la Ero cattivo, basada en la seva feina com a educador en una comunitat d’habitatges. L’any 2017 va rebre el Premi de Literatura Infantil de la Fundació Cassa di Risparmio di Cento amb Il fiume è un campo di pallone. Alçar el vol, ambientada en el Nàpols que va viure a la infantesa, és la primera novel·la seva que es tradueix al català.
