Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) s’inicià en la militància política de ben jove. Amb la desfeta de la Guerra Civil, emprengué el penós camí cap a França. Va malviure a un camp de refugiats i va col·laborar amb la resistència francesa. Després, es va exiliar a la República Dominicana, a Cuba i a Mèxic. L’any 1947 es va establir a Praga. A principis dels anys setanta, va tornar a Catalunya on va publicar Testament a Praga (1971), amb la col·laboració del seu pare. L’èxit de crítica i públic d’aquesta obra va potenciar la seva carrera literària caracteritzada per la voluntat de testimoniar la cruesa de la guerra i l’exili. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i, un any més tard, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Aina Torres (Barcelona, 1984) és periodista, escriptora i gestora cultural. Especialitzada en periodisme cultural ha treballat com a cap de premsa d’Edicions 62, com a redactora al canal VilaWeb Lletres, col·labora al diari digital cultural Núvol i ha fet les entrevistes als participants al Festival nacional de poesia per la Institució de les Lletres Catalanes. Ha publicat el llibre Dos hiverns i un incendi (Viena Edicions, 2014), que va obtenir el Premi de Poesia Martí Dot. També ha publicat al llibre Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans (Germania, 2013) i al llibre col·lectiu Ovidi Montllor. Un temps, una estima, una idea (Lo Diable Gros, 2016). Actualment treballa com a tècnica de comunicació de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural. També ha treballat com a tècnica de comunicació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Com a periodista redactora ha treballat a VilaWeb i a Televisió de Catalunya (TV3), als programes Els Matins i El Català de l’Any. Fa recitals de poesia arreu del país.
Enric Llopis va nàixer a Madrid l’any 1971. És periodista i des de 2008 col·labora habitualment en les diferents seccions del diari Rebelión.org. Durant una dècada, ha alternat el treball professional en gabinets de comunicació institucionals amb la col·laboració en mitjans alternatius del País Valencià com L’Avanç, L’Accent o Ràdio Klara. Ha publicat articles periodístics durant la seva estada a Palestina, Cuba i Guatemala, a més d’articles i entrevistes a Diagonal, El Viejo Topo, Kaosenlared i Crònica Popular. És autor dels llibres Por Europa y contra el sistema euro (escrit conjuntament amb Manolo Monereo i Héctor Illueca) i Gente precaria. La rebelión de los frigoríficos vacios.
Roald Dahl (Llandaff, Gal·les, 1916 – Oxford, 1990) va ser espia, as de l’aviació de combat, historiador de la xocolata i inventor mèdic. També és l’autor de Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda, El gran amic gegant i un munt d’altres històries brillants. Encara avui dia és considerat un dels millors narradors del món.
Franz Kafka (Praga, 1883 – Kierling, Àustria, 1924) fou un escriptor txec en llengua alemanya fi ll d’una família de comerciants de la minoria jueva de Bohèmia. Es va doctorar en Dret i ha esdevingut un dels escriptors més influents i representatius del segle xx. Tal com afirma Joan Miquel Oliver al pròleg, «no s’ha de saber res per a entendre la seva literatura sorprenent, enigmàtica i plena de fantasia. El seu llenguatge és senzill, directe». La síntesi entre l’absurd, la ironia, la lucidesa i l’originalitat de la seva obra li han atorgat una posició gairebé mítica en la cultura universal.
Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, Segarra, 1918 – Barcelona, 1990) és un dels escriptors més destacats de la literatura catalana del segle xx. Narrador, dramaturg, assagista, poeta i traductor, Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar regularment en la majoria de revistes catalanes de l’època. La seva prolífica producció sobrepassa el centenar d’obres amb novel·les de gran rellevància com ara Totes les bèsties de càrrega, Milions d’ampolles buides, Joc brut, el cicle Temps Obert o Mecanoscrit del segon origen, el llibre més llegit de la nostra literatura. Durant la seva trajectòria va merèixer nombrosos premis i reconeixements, entre els quals el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i va mantenir un ferm compromís polític amb les llibertats socials i nacionals del seu poble.
