Feliu Ventura

Feliu Ventura va nàixer l’any 1976 a Xàtiva. És llicenciat en Filologia Catalana i ha exercit de professor a secundària. Durant vint anys de trajectòria com a cantant i autor de cançons ha publicat vuit discos: L’única diferència, Estels de tela, Barricades de paper, Que no s’apague la llum (amb Lluís Llach), Alfabets de futur, Música i lletra, Vers l’infinit i Referents. També ha col·laborat amb músics de tot arreu: escrivint cançons per a d’altres o en la contínua cerca d’una veu pròpia. Ha merescut diversos premis i reconeixements i ha realitzat gires per tota la nostra geografia i per països com Xile, l’Argentina o l’Uruguai. Fruit d’aquesta experiència a l’Amèrica del Sud va nàixer el documental La memòria de la música, un retrat dels escenaris de les lluites populars a Xile a partir de la música de Víctor Jara. Com un record d’infantesa, el seu debut en la narrativa, és una continuació d’aquesta voluntat de recuperació de la memòria històrica, ara a partir de les cançons d’Ovidi Montllor.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Patrick Ness

Patrick Ness va nèixer a Alexandria, Virginia (EUA) el 1971. Actualment viu a Londres. És autor de la trilogia Chaos walking, un èxit de vendes aclamat per la crítica. Ha guanyat nombrosos premis, inclòs el Guardian de narrativa infantil, el Booktrust de narrativa juvenil i el Costa de narrativa infantil. Amb Un monstre em ve a veure, també ha merescut alguns dels premis més prestigiosos del Regne Unit.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Hubert Mingarelli

Hubert Mingarelli va néixer l’any 1956 a Mont-Saint-Martin (França). Actualment viu en una petita població muntanyenca dels Alps. És autor de nombroses novel·les, llibres de relats i obres juvenils. Amb la novel·la Quatre soldats va guanyar el prestigiós Premi Médicis. Una cabana a l’hivern ha estat aclamada unànimement per la crítica, s’ha publicat en una desena de països i ha estat considerada com una de les millors novel·la no angleses publicades al Regne Unit el 2014.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Imma Monsó

Imma Monsó va publicar la primera novel·la el 1996, No se sap mai, que va obtenir un gran èxit de públic i de crítica. La versió castellana, Nunca se sabe, va ser guardonada amb el Premio Tigre Juan 1997. La seva segona obra, Com unes vacances, va obtenir el 1998 el Premi Prudenci Bertrana i també el Premi Cavall Verd, en haver estat escollida per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana com la millor novel·la de 1998. La tercera novel·la, Tot un caràcter (2001), la va consolidar com a autora. Ha publicat els reculls de contes Millor que no m’ho expliquis (Premi Ciutat de Barcelona 2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). El 2006 va publicar Un home de paraula, una obra extraordinària que va merèixer els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel·la en català de l’any. L’any 2009 va publicar Una tempesta. El 2012 guanya el Premi de les Llestres Catalanes Ramon Llull per la novel·la La dona veloç. El 2013 és reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Josep Maria Fonalleras

Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) ha publicat diversos llibres de narrativa, entre els quals trobem Llarga vista (2003) i Sis homes (2005), i reculls d’articles d’opinió, com Un sofà a la riba (1987), Interior de balena (1991), Itinerari recomanat (Ara Llibres, 2003) i Un any de divorciat (Ara Llibres, 2007). Entre les seves novel·les destaquen La millor guerra del món (1998), August i Gustau (2001) i La sala d’estar és un camp de futbol (2015). També ha conreat la literatura infantil: Gertrudis i els dies (2003) i Les galetes del Saló de Te Continental (2007). Ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera, com el Just M. Casero, el Ciutat de Palma, l’Octavi Pellissa, el Vaixell de vapor i el Premi de la Crítica Serra d’Or. Actualment és columnista dels diaris El Periódico i El Punt Avui.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.


Màrius Serra

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d’articles, catorze llibres de narrativa i set de ludolingüística. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l’italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l’alemany i l’anglès. La seva obra literària ha estat guardonada amb els premis Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Octavi Pellissa, FEC i Ramon Llull. Entre les seves obres destaquen Mon oncle, La vida normal, Verbàlia, Farsa o Quiet, entre d’altres i, més recentment, L’arca de Babel, adreçat al públic infantil i Plans de futur, mereixedora del Premi Sant Jordi. Ha traduït al català obres d’Edmund White, Tom Sharpe, Groucho Marx, Jayne Anne Philips, Matthew Kneale, Joe Brainard, Tom Stoppard i Steven Berkhoff. Va rebre el XVI Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2006-2007 per la seva traducció d’Arcàdia, de Tom Stoppard, representada al TNC. Col·labora a La Vanguàrdia, TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui.

Subscriu-te al butlletí de SEMBRA per estar al corrent de les nostres novetats, propostes i activitats.