David Fernàndez (Vila de Gràcia, 1974) és periodista de La Directa, cooperativista i activista social. Està afiliat al sindicat IAC. Ha escrit Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial; Cop de CUP, conjuntament amb Julià de Jòdar; i Foc a la barraca. Recentment ha coordinat amb Àlex Romaguera Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans. Entre el 2012 i el 2015 va ser portaveu de la CUP Alternativa d’Esquerres al Parlament de Catalunya.
Joan Fuster va nàixer a Sueca i va viure entre el 1922 i el 1992. Referent cívic i assagista extraordinari, és autor d’obres que han esdevingut bàsiques en la nostra cultura, com ara Nosaltres, els valencians (1962), premi Lletra d’Or 1963. La seua tasca com a escriptor i divulgador ens deixà una vasta i exuberant obra en diferents camps del coneixement. Un llegat literari i intel·lectual monumental que el van convertir en una figura clau per a entendre’ns com a poble. Fou distingit, entre altres guardons, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedí l’Alta Distinció al Mèrit Cultural.
Xavier Aliaga va nàixer a Madrid l’any 1970. Llicenciat en filologia catalana, és periodista, escriptor i crític musical i literari. Actualment és responsable de cultura del setmanari El Temps i columnista de Levante-EMV. També ha treballat i col·laborat en mitjans com El País, Levante-EMV, El Punt o Ràdio 9. Com a escriptor ha publicat Si no ho dic rebente (2005) Premi Vila de Lloseta, Els neons de Sodoma (2008), Premi Andròmina dels Octubre, Vides desafinades (2011), Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica, El meu nom no és Irina (2013), Premi de la Crítica, Premi Samaruc i Premi de la Generalitat al llibre millor editat i Quatre metres quadrats de sang jove (2014). Amb Fuster per a ociosos debuta com a editor i antologista.
Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) s’inicià en la militància política de ben jove. Amb la desfeta de la Guerra Civil, emprengué el penós camí cap a França. Va malviure a un camp de refugiats i va col·laborar amb la resistència francesa. Després, es va exiliar a la República Dominicana, a Cuba i a Mèxic. L’any 1947 es va establir a Praga. A principis dels anys setanta, va tornar a Catalunya on va publicar Testament a Praga (1971), amb la col·laboració del seu pare. L’èxit de crítica i públic d’aquesta obra va potenciar la seva carrera literària caracteritzada per la voluntat de testimoniar la cruesa de la guerra i l’exili. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i, un any més tard, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Aina Torres (Barcelona, 1984) és periodista, escriptora i gestora cultural. Especialitzada en periodisme cultural ha treballat com a cap de premsa d’Edicions 62, com a redactora al canal VilaWeb Lletres, col·labora al diari digital cultural Núvol i ha fet les entrevistes als participants al Festival nacional de poesia per la Institució de les Lletres Catalanes. Ha publicat el llibre Dos hiverns i un incendi (Viena Edicions, 2014), que va obtenir el Premi de Poesia Martí Dot. També ha publicat al llibre Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans (Germania, 2013) i al llibre col·lectiu Ovidi Montllor. Un temps, una estima, una idea (Lo Diable Gros, 2016). Actualment treballa com a tècnica de comunicació de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural. També ha treballat com a tècnica de comunicació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Com a periodista redactora ha treballat a VilaWeb i a Televisió de Catalunya (TV3), als programes Els Matins i El Català de l’Any. Fa recitals de poesia arreu del país.
Enric Llopis va nàixer a Madrid l’any 1971. És periodista i des de 2008 col·labora habitualment en les diferents seccions del diari Rebelión.org. Durant una dècada, ha alternat el treball professional en gabinets de comunicació institucionals amb la col·laboració en mitjans alternatius del País Valencià com L’Avanç, L’Accent o Ràdio Klara. Ha publicat articles periodístics durant la seva estada a Palestina, Cuba i Guatemala, a més d’articles i entrevistes a Diagonal, El Viejo Topo, Kaosenlared i Crònica Popular. És autor dels llibres Por Europa y contra el sistema euro (escrit conjuntament amb Manolo Monereo i Héctor Illueca) i Gente precaria. La rebelión de los frigoríficos vacios.
