Bernardo Atxaga (Asteasu, Guipúscoa, 1951) és considerat el màxim exponent de la narrativa basca. Es va consagrar amb el llibre Obabakoak (1988), Premi Nacional de Narrativa el 1989 que Montxo Armendáriz va portar al cinema com a Obaba (2005). Més tard, va publicar novel·les com Memòries d’una vaca (1999); L’home sol (1994), Premi Nacional de la Crítica de narrativa en euskera; El fill de l’acordionista (2003), Premi de la Crítica el 2003, premi Grinzane Cavour el 2008 i adaptada al teatre i al cinema sota la direcció de Fernando Bernués; Set cases a França (2009), finalista de l’Independent Foreign Fiction Prize el 2012 i finalista a l’Oxford Weidenfeld Translation Prize el 2012; Nevadako Egunak (2014), Premi Euskadi, i Etxeak eta hilobiak (2020). El 2017 va obtenir el Premi Internacional LiberPress Literatura i el 2019 el Premi Nacional de les Lletres, tots dos pel conjunt de la seva obra. També és autor de poesia. Els seus llibres han estat traduïts a trenta-dues llengües. És membre de l’Acadèmia Basca.
Foto: Xabier Idoate