Irene Klein Fariza (València, 1991) és escriptora, pianista i creadora. Es va graduar en Filologia Catalana així com en l’especialitat d’Interpretació de Piano. És Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària. Com a escritora, va guanyar el Premi València Nova 2023 per l’obra Les absències i el Premi Conte del Puig de Narrativa 2017 de la Universitat de València per Obre’t, Sèsam! La seua darrera obra és Una altra persona (2023). En l’àmbit teatral ha estat creadora junt a Elena Domènech Lorente de l’espectacle escènic Impasse. Eufòria: 6am (2018). Pianista en el muntatge teatral Sis actrius lligen Rodoreda, dirigit per Pepa Juan. És creadora i productora amb Eli Grau del pòdcast Com a cabres. Ha estat lectora de català a les universitats de Mannheim, Heidelberg i Frankfurt del 2016 al 2021.
Cèsar Martí, per devoció, encisat de la paraula escrita amb qui té una relació tròfica. Junt a Daniel Olmo és autor de diversos treballs fets a quatre mans. Compromés amb la creació en valencià i amb la cultura com a eina de construcció massiva.
Daniel Olmo és dissenyador, il·lustrador i llicenciat en Belles Arts. Estudià anatomia artística a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia. Amb més de vint anys d’experiència, s’ha especialitzat en el sector del disseny i la il·lustració.
Refaat Alareer va néixer l’any 1979 a la ciutat de Gaza. Es va llicenciar en Filologia Anglesa i en va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la poesia de John Donne. Fou professor de Literatura Anglesa i Escriptura Creativa a la Universitat Islàmica de Gaza, ara destruïda. D’altra banda, va cofundar l’organització We Are Not Numbers, entitat que dona suport als escriptors joves de Gaza. A més, és l’editor de dues col·leccions que recull els escrits dels seus estudiants: Gaza Writes Back i Gaza Unsilenced (ambdues publicades per Just World Books). Va escriure a The New York Times i va fer aparicions a la BBC, ABC News i Democracy Now. El 6 de desembre de 2023 va ser assassinat a Gaza, juntament amb la seua família, en un atac aeri israelià. Tenia 44 anys.
Cristian Hernández Llorens (Carcaixent, 1989) és llicenciat en Comunicació Audiovisual. Ha treballat com a guionista i redactor en la radiotelevisió pública valenciana, À Punt Mèdia, així com també en el món de màrqueting digital i l’ensenyament. Des de l’any 2022 compagina la carrera professional amb la creació de contingut en valencià, en primer lloc, amb el pòdcast El dolcet pal cafè (Premi Sonor al Millor Pòdcast Conversacional 2025). A més, des del 2024, divulga la cultura i llengua valencianes a través de @curiosaire.vlc, el seu alter ego digital des d’on intenta rescatar de l’oblit personatges i històries que, sovint, han quedat silenciades pel pas del temps
María Reimóndez (Lugo, 1975) és traductora i intèrpret de professió i feminista per convicció. Té publicada una àmplia llista de títols en diferents gèneres, des de poesia fins a assaig, passant per narrativa. Com a poeta, destaca Galicia en bus (2018), amb el qual va guanyar el Premi de Poesia Johán Carballeira, i en l’àmbit de l’assaig, l’obra Feminismos (2013), en coautoria amb Olga Castro. Com a narradora per al públic jove, destaquen Usha (2006); Corredora (2017); Fóra do normal (2018), Premi Agustín Fernández Paz; A formiga destemida (2020); Bárbaras! (2021), o Furia (2023), Premi Jules Verne de Literatura Juvenil. Per a persones adultes, O club da calceta (2006), Premi Arcebispo Xoán de San Clemente 2007, adaptada al teatre i al cinema, o les novel·les del Cicle dels Elements: En vías de extinción (2012); Dende o conflito (2014), Premi Xerais de Novel·la; A música dos seres vivos (2015); As cousas que non queremos oír (2017), i As estacións do lobo (2019). A la col·lecció «Milmanda», de Xerais, hi ha publicat Cobiza (2021), I Premi Literari Pinto e Maragota a la diversitat sexual i de gènere, i Multitudes (2023).
Foto de Pablo Vázquez.
