María Reimóndez (Lugo, 1975) és traductora i intèrpret de professió i feminista per convicció. Té publicada una àmplia llista de títols en diferents gèneres, des de poesia fins a assaig, passant per narrativa. Com a poeta, destaca Galicia en bus (2018), amb el qual va guanyar el Premi de Poesia Johán Carballeira, i en l’àmbit de l’assaig, l’obra Feminismos (2013), en coautoria amb Olga Castro. Com a narradora per al públic jove, destaquen Usha (2006); Corredora (2017); Fóra do normal (2018), Premi Agustín Fernández Paz; A formiga destemida (2020); Bárbaras! (2021), o Furia (2023), Premi Jules Verne de Literatura Juvenil. Per a persones adultes, O club da calceta (2006), Premi Arcebispo Xoán de San Clemente 2007, adaptada al teatre i al cinema, o les novel·les del Cicle dels Elements: En vías de extinción (2012); Dende o conflito (2014), Premi Xerais de Novel·la; A música dos seres vivos (2015); As cousas que non queremos oír (2017), i As estacións do lobo (2019). A la col·lecció «Milmanda», de Xerais, hi ha publicat Cobiza (2021), I Premi Literari Pinto e Maragota a la diversitat sexual i de gènere, i Multitudes (2023).
Foto de Pablo Vázquez.