Teresa Pàmies

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) s’inicià en la militància política de ben jove. Amb la desfeta de la Guerra Civil, emprengué el penós camí cap a França. Va malviure a un camp de refugiats i va col·laborar amb la resistència francesa. Després, es va exiliar a la República Dominicana, a Cuba i a Mèxic. L’any 1947 es va establir a Praga. A principis dels anys setanta, va tornar a Catalunya on va publicar Testament a Praga (1971), amb la col·laboració del seu pare. L’èxit de crítica i públic d’aquesta obra va potenciar la seva carrera literària caracteritzada per la voluntat de testimoniar la cruesa de la guerra i l’exili. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona i, un any més tard, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Llibres de l'autor